Un rar silenci rep al passejant de la Rambla. Un respecte a la ciutat habitualment sorollosa. Molta gent, com quasi sempre. Gent d’arreu. La Rambla es això. Un riu de vida, un riu de cultures, un camí de benvinguda, el punt de trobada probablement mes gran, viu i divers del mon.
Impressionats las mostres de dol i d’agraïments a una ciutat d’acollida, respectuosa i rica. Aquesta riquesa, immensa, li be de la seva gent. La diversitat, la seva cultura, el que i viu, els que son de pas o la visiten, tots els que la patim o gaudim d’una manera o d’altra, la forma en que vivim i veiem la vida . Tots fem d’ella una de les ciutat mes emblemàtiques del mon.
Barcelona te tres rius, el Llobregat, el Besós i entre mig, el que duu mes cabal. La Rambla. L’aigua del rius sempre s’ha tractat de canalitzar-la, a pesar d’això moltes vegades hi han situacions que provoquen el seu desbordament.
Fa una setmana aquest espai de vida va patir una atroç i dolorosa riada. La pitjor bogeria que pot fer el ser humà. Utilitzar una creença i en el seu nom MATAR.
Hans han fet mal, NO TENIM POR. Seguirem sent i vivint com sempre em fet, NO TENIM POR.
Estimem tant la nostra ciutat i les nostres arrels que no permetérem que la Rambla acabi sent un riu sec i estèril.
Gracies a tots, gracies Barcelona per ser com ets. Mai canviïs.
Imatges Xavier 25.08.2017