Els teus fills no són els teus fills,
són fills i filles de la vida,
desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu,
sinó a través de tu,
i encara que estiguin amb tu,
no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor,
però no els teus pensaments,
doncs ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes,
perquè ells
viuen a la casa del demà,
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te a ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu,
perquè la vida no retrocedeix ni s'atura en l'ahir.
Tu ets l'arc del qual els teus fills,
com fletxes vives,
són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per a la felicitat.
Kahlil Gibran
Imatges de la xarxa