Himne de Catalunya
|
Versión de Salvador Espriu |
|
Si volíeu escoltar |
obriríeu la finestra. |
Per esglaons de cançó |
veritats pugen de pressa. |
|
Al mateix cor de la nit |
un nou càntic començava |
perquè us acompanyi el pas |
al llindar de l'esperança. |
|
Cal cremar tot el record |
d'un ahir ple de tristesa |
a fogueres del demà |
que ja és temps avui d'encendre. |
|
Esguardeu sempre endavant. |
deixeu els plors endarrera. |
Aixecat del fons del mar |
el sol jove vermelleja. |
|
Desvetllada pel meu crit |
del malson, la claror lenta |
àvida de cada solc |
caminava l'ampla terra. |
|
S'ajaçava pel sorral, |
abrillanta blanques veles. |
Cavalcant al llom del vent |
tramuntava la carena. |
|
Dintre l'ordre de la llum |
véiem resplendir la casa |
que miràrem de guardar |
quan desgovernaven lladres. |
|
L'aire duia bon olor |
de blant tendre, de ginesta. |
És salvada del perill |
de morir-se la rosella. |
|
Sentiu ara com el cant |
trossejava la cadena |
la vilesa de la por |
que lligà la nostra llengua. |
|
Una veu, les dues mans, |
unes fortes mans esteses. |
Desperteu-vos els obrers |
car és l'hora de la feina. |
|
Desperteu-vos, gent del camp, |
car és l'hora de la sega. |