Quantcast
Channel: Desprès de; des dels meus ulls
Viewing all 4199 articles
Browse latest View live

Federico García Lorca

$
0
0

Autoretrat a New York 1929-1931


Va morir afusellat el 18.08.1936 després de la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola.

 New York

Debajo de las multiplicaciones 
hay una gota de sangre de pato. 
Debajo de las divisiones 
hay una gota de sangre de marinero. 
Debajo de las sumas, un río de sangre tierna; 
un río que viene cantando 
por los dormitorios de los arrabales, 
y es plata, cemento o brisa 
en el alba mentida de New York. 
Existen las montañas, lo sé. 
Y los anteojos para la sabiduría, 
lo sé. Pero yo no he venido a ver el cielo. 
He venido para ver la turbia sangre, 
la sangre que lleva las máquinas a las cataratas 
y el espíritu a la lengua de la cobra. 
Todos los días se matan en New York 
cuatro millones de patos, 
cinco millones de cerdos, 
dos mil palomas para el gusto de los agonizantes, 
un millón de vacas, 
un millón de corderos 
y dos millones de gallos 
que dejan los cielos hechos añicos. 
Más vale sollozar afilando la navaja 
o asesinar a los perros en las alucinantes cacerías 
que resistir en la madrugada 
los interminables trenes de leche, 
los interminables trenes de sangre, 
y los trenes de rosas maniatadas 
por los comerciantes de perfumes. 
Los patos y las palomas 
y los cerdos y los corderos 
ponen sus gotas de sangre 
debajo de las multiplicaciones; 
y los terribles alaridos de las vacas estrujadas 
llenan de dolor el valle 
donde el Hudson se emborracha con aceite. 
Yo denuncio a toda la gente 
que ignora la otra mitad, 
la mitad irredimible 
que levanta sus montes de cemento 
donde laten los corazones 
de los animalitos que se olvidan 
y donde caeremos todos 
en la última fiesta de los taladros. 
Os escupo en la cara. 
La otra mitad me escucha 
devorando, cantando, volando en su pureza 
como los niños en las porterías 
que llevan frágiles palitos 
a los huecos donde se oxidan 
las antenas de los insectos. 
No es el infierno, es la calle. 
No es la muerte, es la tienda de frutas. 
Hay un mundo de ríos quebrados y distancias inasibles 
en la patita de ese gato quebrada por el automóvil, 
y yo oigo el canto de la lombriz 
en el corazón de muchas niñas. 
óxido, fermento, tierra estremecida. 
Tierra tú mismo que nadas por los números de la oficina. 
¿Qué voy a hacer, ordenar los paisajes? 
¿Ordenar los amores que luego son fotografías, 
que luego son pedazos de madera y bocanadas de sangre? 
No, no; yo denuncio, 
yo denuncio la conjura 
de estas desiertas oficinas 
que no radian las agonías, 
que borran los programas de la selva, 
y me ofrezco a ser comido por las vacas estrujadas 
cuando sus gritos llenan el valle 
donde el Hudson se emborracha con aceite.







Imatge de la xarxa.


El paradisos perduts del baró Wilhelm von Gloeden

$
0
0


 























El paradisos perduts del baró Wilhelm von Gloeden

Imatges de la xarxa.

Masia Freixa

$
0
0































Masia Freixa


Edifici concebut l’any 1896 com a fàbrica tèxtil, aquest edifici va ser transformat entre el 1907 i el 1910 en la residència familiar de l’industrial Josep Freixa. La reforma va ser un projecte de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Terrassa conserva la major part del patrimoni industrial tèxtil de Catalunya. Lluís Muncunill i Parellada, juntament amb altres arquitectes com Josep M. Coll i Bacardí o Melcior Vinyals, contribuí a difondre, a principi del segle XX, l’estil modernista a la ciutat.
La Masia Freixa es troba ubicada en ple centre de Terrassa, al parc de Sant Jordi. Té una estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana, murs blancs i una alta torre. L’original teulada té una aparença gris brillant que es deu a la inclusió al morter de petits vidres.
El porxo compta amb un arrambador de ceràmica de color blanc. Al costat est, enganxat al cos de l’edifici, hi ha una rotonda de dos nivells.
L’interior va ser dissenyat per Joaquim Vancells i conserva encara el mobiliari del menjador i del despatx.
El jardí, dissenyat al seu torn pel pintor de l’època Rafael Benet i Vancells, és d’estil romàntic. Es tracta d’un dels jardins terrassencs més representatius de principis del  segle XX.

La Masia Freixa fou la seu durant anys del Conservatori de Música de Terrassa. De l’any 2006 ençà acull el Servei Municipal de Turisme i la Sindicatura Municipal de Greuges.

Imatges Xavier 23.08.2014

Wanker

Exvots

Ren-Hang

William Daniels

Alfred T. Palmer

$
0
0




































Alfred T. Palmer

Imatges de la xarxa.


Giorgio Dante

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Mike Nelson

Rotimi Fani-Kayode

Arthur Kampf

$
0
0


















Arthur Kampf 

Imatges de la xarxa.


Jack Smith

L'H.


Ara es l'hora

$
0
0

































Ara es l'hora

11 de setembre 2014

Imatges Xavier.


Konrad Helbig

$
0
0























Konrad Helbig

Ragazzi


Imatges de la xarxa.

Denis Dailleux

Wolfgang Tillmans

$
0
0






















 Wolfgang Tillmans

Imatges de la xarxa.

Arenys de Mar

$
0
0

















Primer dia de tardor 2014.


Imatges , Xavier 23.09.2014

Viewing all 4199 articles
Browse latest View live